LAMEGO, EL POBLE DE LES ESCALES

Hi ha una gran escala per pujar a l'església que domina el poble, però hi ha un petit bosc a la vora que convida a fer el passeig per la fresca i aprofitant les rampes i esquivant aquesta tortura per a genolls i turmells. Hi ha una catedral amb un claustre on hi fa fresca, molta de fresca, i una botiga a peu de carretera amb productes típics regionals. Hi ha una espècie de rambla on la gent va a mirar i a que la vegin, com passa a molts llocs, i hi ha també una botiga de mobles amb un dit de pols. Així és Lamego, un d'aquests pobles d'interior que conviden al descans i a la passejada per a descobrir aquest país fascinant.

Per dinar, Restaurante Novo, al davant de la catedral, amb bons plats del dia. Les racions són molt abundants, així que al tanto amb el que demanau. Per dormir, el millor és demanar en arribar.

OS CAFEZINHOS E AS PASTELARIAS

A la ciutat de Porto així com a Lisboa, Évora, Coïmbra, Aveiro, entre moltes altres ciutats de Portugal un dels indrets més entrenyables són els cafès. De cafès, n'hi ha moltíssims i són variadíssims: des dels petits cafès antics, de taules velles i clientela fixa; cafeteries mitjanes enmig d'avingudes transitades on s'hi aturen les senyores entre compra i compra, on els senyors fan un cafè a la barra i continuen les gestions d'un matí de feina, passant per les pastisseries modernes amb immensos aparadors ples de dolços i dolcets (com diu la nostra amiga Vanda) i que fan que un de bon matí s'hi estigui minuts i minuts contemplant tot aquell regitzell de tresors que tanmateix sabem que no ens podrem menjar en un sol àpat, ni en una setmana podríem... Valga'm Déu que n'hi ha de varietat i què dolç que és tot! També hi ha cafès de tarda i matí que esdevenen restaurants al vespre i als migdies i que són immensos, amples i espaiosos (que en prenguin nota els de Barcelona! Tot tan massificat que no fa ganes ni de sortir de casa!) i fins fa poc temps, tot canvia i lamentablement Portugal també, tot i que a marxes forçades, encara hi havia quioscs que estaven integrats en aquestes cafeteries. Imagineu-vos quin goig devia ser comprar el diari, fer dues passes per demanar un cafè i un bolo de arroz i seure tranquil·lament a llegir i degustar un cafè brasiler gustós... Ai...

I després hi ha els cafès majestuosos, els que nasqueren en època de l'esplandor burguesa,amb intel·lectuals i escriptors bohemis i pintors modernistes que saltaven de cafè en cafè i de barra en barra cercant la inspiració i comentant la jugada amb els seus amics i col·legues contemporanis igual de sonats que ells!

Les pastisseries de Lisboa són un capítol a banda, sobretot la "Confeiteria Nacional"... Praça da Figueira, xocolate frio da casa, doces de ovo, quin plaer!

A la ciutat de Porto els tendals de les confiteries solen estar rubricats amb les paraules "Pão Quente", per tant si quedeu amb un amic en una carrer gran i ple de pastisseries no li digueu que esteu a la "Pão Quente"que potser no us trobarà...

POSTA DE SOL A BARCOS

Dalt del turó, en aquest poble patrimoni de la humanitat, els infants juguen a fet i amagar mentre a poc a poc el sol se'n va de cap a les Amèriques, de cap al sol. El poble, tot de pedra, preciós, val molt la pena. Passejar olorant el fum de la llenya antiga, les cases, els amics. I en acabar-se l'espectacle una davallada singular de nou cap al Douro i cap al mar. Barcos és un d'aquests poblets impressionants, una joia de pedra a mil metres d'alçada al mig d'un país brutal.

EL RIU

El riu és llarg. El riu ofereix paisatges de grandíssima bellesa al seu voltant. El Douro s'ha de remuntar estant atent al seu paisatge, gaudint de cada una de les seves raconades. El Douro és ple de màgia i d'història, amb petits vaixells que el solquen de cap a la mar oberta transportant a l'interior el nèctar de les vinyes que collen els cingles d'aquest paisatge fulgurant. El Douro obre camins entre terres de vins, qui sap si en lloc d'aigua transporta nímfes de Bacus unint els pobles al seu pas amb l'alegria dels seus efluvis.

VILA-REAL

En aquestes terres portugueses penetrar de cap a l'interior del país pot ser una caixa de sorpreses. És el que feim amb la Vanda i el Jordi. Ells han pujat amb el seu cotxe fins a Porto i des d'aquí ens hem mogut cap a l'interior, resseguint el riu. El dinar ha estat a Vila Real, la capital de Tras-os-Montes, unes muntanyes farcides de ginesteres en flor que ens han alegrat el viatge amb el seu esclat de grocs. Aquesta és la terra de Miguel Torga, un dels grandíssims escriptors que ha donat aquest país pròdig en escriptors que cal tenir en compte. Allò que cal fer en llocs com aquests és deixar-se aconsellar i així entrem a un dels restaurants de la plaça principal i menjam un cabrit espectacular. A Vila Real hi ha la casa on va néixer Diogo Cao, un dels pioners en aquesta aventura de la circumnavegació africana. Qui hagués pensat en fer singulars descobriments des d'aquesta terra dura i interior. Segurament hi ha una lògica: devia haver après a navegar per un mar de ginesteres.