PENSÃO GIRALDO

A la ciutat d'Évora ens vàrem allotjar en aquesta petita pensió, familiar, tranquil·la i molt cèntrica. Ara han posat aire condicionat i bomba de calor, imprescindible en les fredes nits alentejanes.

PENSAO GIRALDO, Rúa dos Mercadores, 15. Tel 266705833

ÉVORA, CATEDRAL

Un temple ben maco, d'origen romànic i amb moltes intervencions posteriors. L'entrada és de pagament, però al claustre hi ha uns vàters públics molt nets, les vistes del pis de dalt són bones i el temple és molt maco.

TEMPLE DE DIANA

La ciutat d'Évora va ser nomenada Libertas Julias pels romans i va ser un important centre administratiu i militar de la Lusitània des d'on el general Sertorius organitzava les seves activitats. Una mostra del seu llegat és el temple romà de Diana, o el que queda d'ell. Va ser construit en el segle II després de Crist amb columnes de granit i capitells corintis de marbre d'Estremoz. De nit paga la pena de veure'l.

ÉVORA

Feia sis anys que no hi anàvem i aquesta vegada el temps ens ha acompanyat. Això sí, la crisi o vés a saber què s'ha carregat un dels restaurants on dinàrem molt bé i una pastelaria de la praça do Giraldo on ens hi vàrem passar hores escrivint. Així i tot, aquesta ciutat, una de les importants de Portugal malgrat tenir poc més de 30.000 habitants, sempre té un encant especial.

EL CARMO FANTASMAGÒRIC

Totes les ciutats tenen el seu indret màgic, misteriós, fulgurant. A Lisboa és aquesta església que serva els estralls del terratrèmol del segle XVIII que la va mig esbucar. Sense coberta, sense sostre, però amb la bellesa intacta, convida pensar en novel·les gòtiques.

LISBOA PRE-NIT

Tot a punt per la nit que cau, silent, a la ciutat blanca.

ENTRANYES DE LA CIUTAT

Tota ciutat té els seus plaers ocults, els seus secrets amagats, les seves butzes engreixades i en perfecta disposició. Lisboa també.

ERASMUS

El Bertran ha arribat per fer un Erasmus a Lisboa. El conec de la Pompeu -jo, la Pompeu- i aquests dies ha iniciat la recerca de pisos per la ciutat. Avui hem anat a un dels miradouros secrets de la ciutat a veure la posta de sol, avantatges que té això d'estar sempre de vacances o d'estar sempre treballant, vés a saber, i al voltant d'una tauleta amb vistes a la baixa pombalina, hem estat parlant del món i de la bolla, i del mar, el mar, el mar, que dirien els Manel. El mar que va dur la glòria als portuguesos en aquells temps on solcar-lo era molt més que una aventura d'Erasmus o un canvi de domicili, un temps en què el mar feia forat i tapava. A la llibreria ens hem comprat un llibre d'història de Portugal, farts de no saber quin rei era qui havia fet què. Passejam per una Lisboa on l'hivern té llum d'estiu.

MANUEL ALEGRE, PRESIDENT?

Aquí us deixo l'article que ha sortit publicat avui al Diari de Balears i que parla de la possibilitat que Alegre sigui president de la República portuguesa.

http://dbalears.cat/actualitat/Opinió/per-un-president-poeta.html

PRINCIPE DO CALHARIZ

Un molt bon restaurant, a la Calçada do Combro, on anàrem a parar per retrobar-nos els membres de l'associació Catalunyapresenta i celebrar l'entrada de l'any. La cuina és excel·lent i el tracte molt amable. La companyia va ser sensacional. Un d'aquests llocs que valen la pena conèixer.

ROBERT WILSON, NEGRA LISBOETA

En el piso de la profesora la penumbra me había hecho creer que la noche estaba más cerrada de lo que era en realidad. Crucé el Largo Dona Estefânia, donde Neptuno en su fuente buscaba la eternidad a lomos de sus delfines y encaminé mis pasos hacia la Rua Almirante Reis y la estación de metro de Arroios. Las calles estaban vacías y no había tráfico. Los altos árboles reposaban inmóviles en el calor del anochecer y no había un solo niño en el parque Arroios, ni siquiera una pareja de vejetes jugando a cartas, tan sólo palomas. Era como si la población supiera algo que yo desconocía y hubiese desaparecido del mapa.

ROBERT WILSON, "Sólo una muerte en Lisboa".

TRIST INICI DE L'ANY

Aquí us deixo l'article que vaig publicar ahir al Balears i que dóna idea d'alguns dels principals problemes de l'envelliment de la societat portuguesa...

http://dbalears.cat/arxiu/pdf714/48