Un gos. Una família. Un poeta. Un llegat. Un gos que no volia ser gos. Un fascinant animal d’estimació.
Un gos com nosaltres, amb més de 85.000 exemplars venuts a Portugal, seduirà tothom qui hagi compartit la seva vida amb un gos. I la resta de lectors també. Tot de la mà d’un dels escriptors portuguesos més importants del panorama literari actual i ara per primer cop traduït al català per Anna Cortils.
Un gos com nosaltres, amb més de 85.000 exemplars venuts a Portugal, seduirà tothom qui hagi compartit la seva vida amb un gos. I la resta de lectors també. Tot de la mà d’un dels escriptors portuguesos més importants del panorama literari actual i ara per primer cop traduït al català per Anna Cortils.
Manuel Alegre (Águeda, Portugal,1936) és poeta i polític.
A la Universidade de Coimbra destacà com a dirigent estudiantil. La seva marcada oposició al règim salazarista i a la guerra colonial provocaren que l’enviessin a Angola el 1962, on intentà dur a terme una revolta militar fracassada que li costà sis mesos de presó a Luanda. Acabà passant a la clandestinitat i exiliant-se a Alger, on residí deu anys i es convertí en un símbol de la resistència i la llibertat. Els seus primers poemaris Praça da Canção (1965) i O Canto e as Armas (1967), prohibits per la censura, passaren de boca en boca i la gent se’ls aprengué gràcies als cantautors Zeca Afonso i Adriano Correia de Oliveira. Retornà a Portugal després de la Revolució dels Clavells (1974) i entrà al PS (Partit Socialista), on, al costat de Mário Soares, promogué grans mobilitzacions populars que permeteren la consolidació de la democràcia i l’aprovació de la Constitució del 1976. L’any 2005 es presentà com a independent a la Presidència de la República; obtingué més d’un milió de vots i quedà en segon lloc, davant del candidat oficial del PS.
Com a escriptor, essencialment s’ha dedicat a la poesia. Ha publicat més de vint poemaris entre els quals destaquen Praça da Canção (1965), O Canto e as Armas (1967), Atlântico (1981), Sonetos do obscuro quê (1993) i Doze Naus (2007). Com a novel·lista ha escrit Jornada de África (1989), Alma (1995), A terceira rosa (1998), Rafael (2004) i Un gos com nosaltres (2002), ara per primera vegada traduït al català.
S’han escrit nombrosos estudis sobre la seva obra i ha obtingut importants premis literaris.
A la Universidade de Coimbra destacà com a dirigent estudiantil. La seva marcada oposició al règim salazarista i a la guerra colonial provocaren que l’enviessin a Angola el 1962, on intentà dur a terme una revolta militar fracassada que li costà sis mesos de presó a Luanda. Acabà passant a la clandestinitat i exiliant-se a Alger, on residí deu anys i es convertí en un símbol de la resistència i la llibertat. Els seus primers poemaris Praça da Canção (1965) i O Canto e as Armas (1967), prohibits per la censura, passaren de boca en boca i la gent se’ls aprengué gràcies als cantautors Zeca Afonso i Adriano Correia de Oliveira. Retornà a Portugal després de la Revolució dels Clavells (1974) i entrà al PS (Partit Socialista), on, al costat de Mário Soares, promogué grans mobilitzacions populars que permeteren la consolidació de la democràcia i l’aprovació de la Constitució del 1976. L’any 2005 es presentà com a independent a la Presidència de la República; obtingué més d’un milió de vots i quedà en segon lloc, davant del candidat oficial del PS.
Com a escriptor, essencialment s’ha dedicat a la poesia. Ha publicat més de vint poemaris entre els quals destaquen Praça da Canção (1965), O Canto e as Armas (1967), Atlântico (1981), Sonetos do obscuro quê (1993) i Doze Naus (2007). Com a novel·lista ha escrit Jornada de África (1989), Alma (1995), A terceira rosa (1998), Rafael (2004) i Un gos com nosaltres (2002), ara per primera vegada traduït al català.
S’han escrit nombrosos estudis sobre la seva obra i ha obtingut importants premis literaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada