dimarts, 2 de juny de 2009

ANTERO BRAGA, LLIBRETER ENTRANYABLE




A la llibreria Lello, de Porto, entrevistàrem Antero Braga, un home que ho sap quasi tot dels llibres, d'una amabilitat i una elegància singular. La visita a la ciutat val molt la pena. La llibreria no us la podeu perdre. El text es va publicar al Diari de Balears, al suplement L'Espira.






“La cultura pot ser també un negoci”

Antero Braga és un dels propietaris de la llibreria més bella del món, Lello & Irmao, a Porto

S.BENNASAR. Porto. La ciutat de Porto. El riu que s’esmuny lentament de cap al mar. Edificis que necessiten una restauració urgent. Una gallina caminant pel carrer tranquil·lament en els carrerons que baixen de la catedral al riu. Esglésies fascinants al darrera de cada raconada i teulades vermelles que s’estenen de cap a la riba. I sobretot la llibreria. Lello & Irmao és una institució a la ciutat. Apareix als mapes turístics i la seva escala interior i la fusta de tot l’establiment han seduït milenars de viatgers. El diari The Guardian la va escollir com la més bella del món el 2005 i Antero Braga, camisa impecable, gest d’expert amant dels llibres, i un dels propietaris d’aquest temple, no n’amaga la satisfacció.
-Com es viu a l’interior de la llibreria més bella del món?
-En realitat som la tercera. La primera és a Maastricht, però era una antiga església. La segona és a un teatre a Buenos Aires i la tercera és la nostra, però com que aquí ningú no hi ha orat mai ni s’hi han fet representacions, la nostra és la llibreria més maca del món, és la primera de la llista que sempre ha estat llibreria. I s’hi viu molt bé.
-Hi ha un turisme que ve a Porto només per la llibreria?
-Per ventura sí, però en els 38 anys que jo porto com a llibreter, aquí sempre hem tengut una funció, que és la del veritable llibreter: poder atendre totes les necessitats. Nosaltres som essencialment llibreters i això és un plaer enorme. El 1994 es va produir la restauració de la llibreria i el seu pas a la nova societat, Prólogo Livreros S.A, amb la intenció de demostrar que amb la cultura pots fer de tot. La cultura són les activitats amb les quals fas les persones més riques i competitives en la globalització i aquesta és una de les funcions que té la nostra llibreria, tot i que ara s’hi ha fet teatre, hem estat escenari de dues pel·lícules (Harry Potter) i moltes sessions d’autògrafs d’autors. El que volem és casar la cultura amb la viabilitat econòmica de les empreses perquè la cultura no és sinònim de subsidi. La cultura pot transformar el món i això es pot aconseguir des d’una ciutat petita i des d’un país petit. Hem d’entusiasmar i fer que les persones se sentin a casa i jo som un home feliç perquè faig el que més m’agrada.
-Vós i quantes persones més?
-Jo i una vintena que no són empleats sinó col·laboradors, gent que sent la cultura i que sent que ha de ser econòmicament eficaç. La cultura pot ser també un negoci.
-I com està en aquests moments la literatura portuguesa?
-Portugal és un país petit però amb escriptors molt importants que estan tenint molt d’èxit i que estan de moda a Europa i altres continents. Tenim autors com Saramago, Lobo Antunes, Agustina Bessa Luis, Mia Couto i altres noms d’autors més joves com Pedro Paixao, encara que n’hi ha molts d’altres que asseguren que hi ha un gran futur per a les lletres portugueses mundialment. Com diu Pessoa, Portugal ha de valer per allò que té de millor i la seva literatura és una de les coses més fascinants.
-Quin tipus de llibres són els que més es venen en una llibreria com aquesta?
-La literatura i la poesia es venen molt, tot i que nosaltres som una llibreria on pots trobar un poc de tot. Però la influència de la literatura i de la poesia és fonamental a casa nostra i per això també procuram tenir els autors portuguesos traduïts a altres llengües perquè com que tenim visibilitat mundial volem donar a conèixer els nostres autors a la resta de gent i molta gent ens demana consells. Jo estic entusiasmat quan algú de l’estranger m’envia una carta agraint alguna recomanació. Això val més que molts de doblers.
-I el futur, de cap on us dirigeix?
-El futur és sempre simple. Es tracta de fer present el passat i no perdre la modernitat i les noves generacions. Jo vull agafar el tren dels joves perquè quan tengui 100 anys pugui seguir essent un jove. Això no m’espanta gens. La llibreria continuarà perquè hi ha molta gent jove i procur que tenguin el mateix sentiment pels llibres i els dic que un llibreter ha de saber escoltar, després pensar i finalment transmetre.