REGAL DE NADAL

Possiblement una de les veus més sensacionals del fado actual, Mafalda Arnauth. Val la pena sentir-lo.

http://www.youtube.com/wacht?v=pkHHWrDnvFQ

L'ARTICLE DEL BALEARS, SOBRE EL FADO

Aquest és l'article que va aparèixer ahir sobre el fado al Diari de Balears. Us el deixo en la seva versió PDF. http://dbalears.cat/arxiu/pdf/701/52

Una abraçada a tots i bon Nadal.

JUSTÍCIA POÈTICA

La casa museu Fernando Pessoa. Un dels llocs mítics de la poesia mundial tot i que són poques les coses que es conserven del poeta dels múltiples rostres i que la casa presenta un projecte museogràfic que podria ser diferent, va ser l'escenari de la presentació d'un dels grans esdeveniments poètics de la temporada i d'un acte de justícia: la traducció al portuguès de "Casa de Misericòrdia", de Joan Margarit, sens dubte un dels poetes més importants de la llengua catalana. La versió portuguesa és obra de Rita Custódio i Àlex Tarradellas i de l'editorial Ovni, que és qui l'ha publicat. Així les coses, el portuguès se suma a les llengües d'arribada de Margarit: hebreu, anglès, rus, alemany i espanyol.

"És com la poesia: un bon poema

per bell que sigui, ha de ser cruel".

"É como a poesia: um bom poema

por mais belo que seja, tem de ser cruel"

L'ARTICLE D'AVUI AL BALEARS

Us deixo l'article que he publicat avui al Balears sobre les efemèrides del 2010 en l'àmbit portuguès: centenari de la república, 75 aniversari de la mort de Pessoa.

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/efemerides.html

PENICHE I BALEAL

Final de tarda a la vora de Peniche, a l'illeta de Baleal on les onades colpegen amb força. L'Atlàntic rugeix amb força. Aquest sí que és un mar oceànic de veritat. Els surfistes juguen amb les ones i nosaltres admiram l'espectacle de la natura.

FOZ D'ARELHO

El Manuel Alegre estiueja aquí amb un gos anomenat Kurica, que després protagonitza un dels llibres més màgics que he llegit en els darrers temps en la versió catalana que n'ha fet l'Anna. I en veure l'espectacle de l'aiguabarreig de les aigües del riu i les aigües atlàntiques hom entén la por del gos a que la seva família s'endinsàs dins del mar brau. L'oceà ens du totes les aromes del món i la saladina ens amara la pell. Ran de mar dinam sabedors que cada onada ens amara de misteri. L'esperit del ca, la seva llibertat, sura entre nosaltres.

ÓBIDOS, ENTRE MURADES

L'excursió de cap aquest petit poblet, diuen que un dels més bonics de Portugal, comença a l'aeroport, on llogam un cotxe per endinsar-nos en aquesta zona situada a uns 80-100 quilòmetres de Lisboa. Ha sortit el sol i el cotxe engoleix quilòmetres amb soltesa. A Óbidos hi ha autocars de grups, cosa que deu voler dir que hi ha turisme, però la veritat és que no ens fan nosa, aviat ens perdem per carrerons on trobam casetes precioses. El castell i les murades acaben de conformar la vila. La visita, d'aquestes que paguen la pena.

PRIMERES VISITES, NOVES PERSPECTIVES

Aquests dies hem tengut la primera visita a casa. La Susanna va arribar dimarts passat a la nit, just a punt per participar en la reunió de l'associació Catalunyapresenta i ha marxat avui després d'uns dies de vida lisboeta i d'una excursioneta fora de la ciutat. Dijous hi va haver passejada per la ciutat, restaurant vegetarià a la Plaça de l'Alegria i la descoberta de petits racons de la mà de la Umbelina. Lisboa no deixarà mai de sorprendre'ns ni de fascinar-nos.

RETORN A LISBOA

L'avió arriba a poc a poc, movent-se amb una certa peresa indolent. Has tengut sort i hi ha finestreta. És de nit i la ciutat il·luminada refulgeix. Passes sobre el Monestir dels Jeronimos amb un aire reverencial, com si no es volgués molestar el Fernando Pessoa que hi sojorna per a sempre -possiblement hauria preferit els Prazeres- i l'avió continua baixant. Lisboa resplendeix amb les llums taronges que marquen i delimiten la vida. Algun estadi de futbol on encara hi ha els focus encesos. Els grans hotels, l'estadi d'Alvalade, les grans avingudes. Reconeixes la ciutat des de l'aire i saps, assegut dins l'avió, que a la fi has arribat a casa.

PORTUGAL A BARCELONA

La setmana passada, Portugal ens va retrobar a Barcelona. El motiu va ser la presentació de "Un gos com nosaltres", del Manuel Alegre, a l'Espai Mallorca del carrer del Carme. Fou emocionant. N'Amanda i n'Abi ens varen acollir com sempre i la presentació va ser ben engrescada, amb en Carles Cervelló parlant en nom de l'editorial, na Susanna Ramos fent un repàs de la trajectòria del poeta, n'Anna Cortils parlant de la traducció i un servidor fent de comparsa i explicant per què cal llegir aquest llibre. A la nit, conversa i més llibres. Després, en propers dies, Portugal torna a retrobar-nos: una reunió amb la doctora Helena Tanqueiro i el retrobament amb el Vasco i la Madalena a la plaça del Diamant en un matí primaveral de tardor. Sí, Portugal i la seva bona gent també és a Barcelona.

EL PAPER DE PORTUGAL A LA NOVA EUROPA

Han passat vint anys de la caiguda del mur de Berlín i una nova Europa i un nou món han vengut a configurar-se. I ara, arriba el moment de reflexionar sobre el paper que cadascú tendrà en un futur. Aquesta és la meva aposta per a Portugal. Si els portuguesos la volen aprofitar o no és una cosa que només poden dir ells.

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/portugal-i-la-nova-europa.html

EN EL TRAMVIA

L'Eléctrico 28 ens du des del cementiri dos Prazeres fins a Graça en un recorregut vertiginós. En aquest mateix recorregut hi ha algunes de les millors escenes de la pel·lícula "Afirma Pereira", amb un Marcelo Mastroianni portentós, que en Carles i jo vàrem veure als premis Octubre d'enguany. Un recorregut fascinant.

MANUEL ALEGRE, L'ENTREVISTA

Aquí vos deix l'entrevista amb el Manuel Alegre publicada el dia 31 d'octubre al Diari de Balears.

http://dbalears.cat/arxiu/pdf/640/3

i també la contraportada dedicada en Kurica, un gos com nosaltres

http://dbalears.cat/arxiu/pdf/635/48

MANUEL ALEGRE

Manuel Alegre és avui per avui el poeta més llegit de tot Portugal i un dels seus referents polítics ineludibles. Ahir vàrem anar a casa seva per entrevistar-lo per al diari. El motiu, l'aparició de UN GOS COM NOSALTRES per part de l'editorial Témenos. Això significa que per primera vegada se'l podrà llegir en català. Va ser un horabaixa entranyable on parlarem de literatura i de política amb ell. L'Anna, que és qui ha traduït el llibre, el presentarà juntament a l'autor el 5 de novembre a l'Espai Mallorca de Barcelona. El llibre és del tot sensacional, una història profundament emotiva que ens parla de la família, dels amics i de la fidelitat. El Manuel Alegre, un home que confirma la teoria que quant més important és una persona, demostra la seva grandesa amb la senzillesa.

MARIA JUDITE DE CARVALHO

La Umbelina em va deixar l'altre dia "Tanta gente, Mariana", un llibre de relats de la Maria Judite de Carvalho. La seva prosa és precisa i les històries mostren un món on la dona és sempre la protagonista, però una protagonista moltes vegades encara oprimida per una societat ben masclista. Els escenaris, els paisatges urbans i rurals que hi apareixen són una visió extraordinària sobre el Portugal dels anys cinquanta i seixanta. Una lectura que val molt la pena.

CATALUNYAPRESENTA

L'associació Catalunyapresenta ja està formalment constituïda amb l'objectiu de donar a conèixer la cultura catalana a Portugal i la portuguesa a Catalunya. Un sopar amb la tradicional escalivada que presideix els nostres encontres va rubricar l'acte. Si voleu qualsevol informació referent a traduccions del portuguès al català i del català al portuguès o qualsevol mena d'activitat cultural que se pugui fer a Lisboa estarem encantats d'ajudar-vos.

RESTAURANT BIO, per a vegetarians (i no)

La Umbelina, la nostra particular guia de Lisboa, ens du a dinar al restaurant BIO, molt a prop de casa, on es pot degustar una de les millors cuines vegetarines que he provat mai. Molt bona i saborosa.

CRISTINA BRANCO

Un dels darrers concerts que vàrem veure al Parque Mayer, a principis d'Octubre, va ser l'actuació de la Cristina Branco, una de les millors veus que he sentit mai. Us deixem el tastet de la peça que va invertepretar del Zeca Afonso.

http://www.youtube.com/watch?v=wgjnCjmdyZQ

DES DE L'ALTRE MARGE

El festival d'orgue de Lisboa no ens va matar, com a mínim el concert a la Basílica d'Estrela. Això sí, el pas pels jardins de l'Estrela, tot i ser de nit, va tenir quelcom de màgic.

Per això, un grapat de dies després ens n'anàrem amb la Brisa a l'altre costat del riu. És un trajecte senzill, còmode, agradable. Un petit vaixell que uneix Lisboa amb Cacilhas en poc més de vint minuts i un passeig pel Cais do Ginjal fins als petits bars Ponto Final i Atira-te o rio que permeten seure i prendre alguna cosa mentre el sol es pon i Lisboa es deixa seduir per l'obscuritat. Llavors, un espectacle de llums incessant pren la ciutat, que sembla envaïda per milenars d'enormes cuques de llum. La remor del riu i l'absència de cotxes al cais fa que la contemplació convidi al dolce far niente. La tornada en vaixell de cap a Lisboa no té preu. (bé, sí, 1'40)

COL·LECCIÓ MINOTAURO

El meu article al Balears sobre el llançament d'aquesta col·lecció editorial de difusió de la literatura espanyola a Portugal.

http://dbalears.cat/arxiu/pdf/623/8

FAR WEST PORTUGUÈS

Aquí us deixo el meu article d'avui al DIARI DE BALEARS.

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/no-va-ser-un-crim-politic.html

ULLADA A LA PREMSA

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Socrates/necesitara/cintura/segundo/mandato/elpepuint/20091012elpepiint_4/Tes
interessant entrevista amb màrio Soares

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Socialistas/centro-derecha/empatan/municipales/elpepuint/20091012elpepiint_3/Tes
sobre les eleccions d'ahir

http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20091011/53802524650/un-candidato-mata-a-tiros-al-marido-de-su-rival-durante-las-elecciones-municipales-en-portugal-lisbo.html
es foten a trets!!!

http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20091012/53802054545/socialistas-y-centroderecha-empatan-en-las-municipales-de-portugal-psd-lisboa-cdu-anibal-cavaco-silv.html

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=652266&idseccio_PK=1007

FOTOS DE LA CAMINADA (2)

FOTOS DE LA CAMINADA

Unes quantes fotos de la ruta que faig quan vaig a caminar...

ADEGA SAO ROQUE I PAO DE RALA

L'adega sao roque ens va cridar l'atenció un dia que hi passarem per davant, així que a la primera ocasió que vàrem tenir hi anàrem a sopar. Fou una cosa improvisada. No és dels llocs més barats de Lisboa encara que són bastant castissos -pernils penjant del sostre, retalls de premsa sobre futbol a les parets, tamborets per seure...- i s'hi menja bastant bé. Però en allò que sí que va encertar el cambrer va ser en la seva recomanació del pao de rala, unes postres que s'han de provar.

CRÒNICA PER A LA RÀDIO

Aquí us deixo la primera de les col·laboracions per a Ona Mallorca de la temporada, que anava sobre Portugal:

En aquests darrers dies he hagut de freqüentar la Universidade Nova de Lisboa. Tot i que vàrem sol·licitar internet el primer dia que vàrem arribar a la capital portuguesa, el cert és que no ha estat fins ben entrat un mes que ens hem pogut connectar des de casa. En aquest temps he vist fins a quin punt en la nostra societat de consum ens hem acostumat a coses que fa deu anys pocs teníem a casa: telèfon mòbil, internet... en general el que trobam a faltar són les eines que ens permeten la comunicació instantània i a la vegada l’accés a la informació, com si en aquesta societat del segle XXI no poguéssim estar sense saber els uns dels altres. En els moments de màxima individualització de la societat i de màxima competitivitat és quan més necessitam saber dels altres, ni que sigui de forma virtual. O tal vegada només de forma virtual. La Universidade Nova no és que sigui la millor universitat del món. Un bon indicador de qualitat és l’estat dels serveis sanitaris: doncs bé, aquí els inodors no tenen tapa, hi ha un magnífic cartell que indica com rentar-se les mans per prevenir la grip A i no hi ha sabó i fins i tot algú va arrencar la porta d’un wàter el maig i encara no l’han posada. Sols que era el maig del 2008. Això passa en una universitat pública europea d’un dels països que, desgraciadament, no es troba al capdavant dels rànquings econòmics. Mentre, demanen 2000 euros per fer un màster, uns diners que aquí són una autèntica fortuna. Ja sabeu, com diu la meva sogra, mentre hi hagi burros anirem a cavall i sembla que a l’Estat portuguès li interessa que hi hagi o molts de burros o cavalls molt poc higiènics.

MANERES DE VEURE EL BARÇA A LISBOA

Una de les màximes preocupacions en la nostra arribada a Lisboa era on veuríem els partits. Guardiola ens havia mal avesat al plaer d'un dels millors espectacles del món -i més a l'estadi, amb el LLuís, on l'any passat hi vaig anar a veure una dotzena de partits-. A Lisboa hem pogut resoldre això a la perfecció. Hi ha la penya oficial del Barça en un local que és una sala de billar enorme i on els cambrers et col·loquen en tauletes i t'asseuen. És digne de veure i a més a més està molt a prop de l'Avenida Liberdade. Però de totes maneres els darrers partits els hem vist a casa de l'Àlex i la Rita, la parella de traductors amics de l'Anna que converteixen casa seva en un espectacle cada vegada que hi ha partit i soparet. Així que el Barça, de moment, el tenim resolt. I per a mostra, unes fotos de la penya oficial (de la de casa de l'Àlex encara no en tenim...)

AIXÍ COMENÇA EL 2010

Aquí o limbo além o paraíso alem o inferno

que cheiro a despegado meu general

Eu todos os meus anjos vao juntos para a guerra

se falta algum é como faltar o chao

MÁRIO CESARINY, Pena capital

http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A1rio_Cesariny

PERFECTO CUADRADO

Una de les sorpreses de setembre és la visita del professor Perfecto Cuadrado a la ciutat. Sorpresa relativa, perquè és el director del Centro do Estudios do Surrealismo Portugues, a la fundació Cupertino da Miranda, amb la qual cosa això l'obliga a venir a Portugal sovint, encara que el seu territori és el nord. Dinam plegats al restaurant de l'associació 25 d'abril, molt a prop del Largo Camoes, i repassam la vida i miracle dels poetes portuguesos surrealistes. En Perfecto té a les mans alguns tresors del Cruceiro Seixas i parla amb una terrible familiaritat del Mário Cesariny. De fet, em regala alguns tresors que ha editat Assírio i Alvim, una de les cases editores importants de Lisboa: el calendari del 2010 dedicat a Cessariny, i una agenda també per lloar el seu centenari. L'horabaixa anam a veure la llibreria que té l'editorial molt a prop de casa nostra -i nosaltres sense saber-ho- i em presenta el seu propietari. A la llibreria parlam de l'Al Berto i d'altres escriptors fonamentals d'aquesta cultura i de les trobades que feien... ha estat un plaer intens aquestes hores passades al costat d'un dels grans homes de la cultura contemporània. Ja fris de la retrobada, aquí o allà.

MIRACLES LISBOETES AMB ELA GEMINADA

Aquí teniu l'article que va sortir ahir al suplement de cultura del Diari de Balears sobre alguns miracles de Lisboa...

http://dbalears.cat/arxiu/pdf/606/8

Un gos com nosaltres

MANUEL ALEGRE

Un gos. Una família. Un poeta. Un llegat. Un gos que no volia ser gos. Un fascinant animal d’estimació.
Un gos com nosaltres, amb més de 85.000 exemplars venuts a Portugal, seduirà tothom qui hagi compartit la seva vida amb un gos. I la resta de lectors també. Tot de la mà d’un dels escriptors portuguesos més importants del panorama literari actual i ara per primer cop traduït al català per Anna Cortils.

Manuel Alegre (Águeda, Portugal,1936) és poeta i polític.
A la Universidade de Coimbra destacà com a dirigent estudiantil. La seva marcada oposició al règim salazarista i a la guerra colonial provocaren que l’enviessin a Angola el 1962, on intentà dur a terme una revolta militar fracassada que li costà sis mesos de presó a Luanda. Acabà passant a la clandestinitat i exiliant-se a Alger, on residí deu anys i es convertí en un símbol de la resistència i la llibertat. Els seus primers poemaris Praça da Canção (1965) i O Canto e as Armas (1967), prohibits per la censura, passaren de boca en boca i la gent se’ls aprengué gràcies als cantautors Zeca Afonso i Adriano Correia de Oliveira. Retornà a Portugal després de la Revolució dels Clavells (1974) i entrà al PS (Partit Socialista), on, al costat de Mário Soares, promogué grans mobilitzacions populars que permeteren la consolidació de la democràcia i l’aprovació de la Constitució del 1976. L’any 2005 es presentà com a independent a la Presidència de la República; obtingué més d’un milió de vots i quedà en segon lloc, davant del candidat oficial del PS.
Com a escriptor, essencialment s’ha dedicat a la poesia. Ha publicat més de vint poemaris entre els quals destaquen Praça da Canção (1965), O Canto e as Armas (1967), Atlântico (1981), Sonetos do obscuro quê (1993) i Doze Naus (2007). Com a novel·lista ha escrit Jornada de África (1989), Alma (1995), A terceira rosa (1998), Rafael (2004) i Un gos com nosaltres (2002), ara per primera vegada traduït al català.
S’han escrit nombrosos estudis sobre la seva obra i ha obtingut importants premis literaris.

CRONICA DOS BONS MALANDROS

Ahir a la nit vaig acabar de llegir aquesta magnífica història de Mário Zambujal. La vaig llegir en portuguès i em va semblar sensacional, amb moments de gran tendresa i altres per plorar de riure. És una novel·la negra, però sobretot és la crònica d'unes desgràcies. Val molt la pena i per això us la recomano...

A la foto, l'autor fa uns mesos (ho dic perquè el llibre es va publicar el 1980 i ja ha assolit més de 30 edicions, un èxit increïble).

Ah, i gràcies Vanda per la recomanació.

EL MEU ARTICLE DEL BALEARS

Us penjo l'article que he escrit avui al Diari de Balears, amb la meva interpretació sobre les eleccions portugueses i el seu resultat.

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/socrates-davant-una-pintada.html

ELECCIONS I RESULTATS

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Socrates/afronta/dura/negociacion/gobernar/mayoria/absoluta/elpepuint/20090929elpepiint_7/Tes

http://www.elpais.com/articulo/opinion/Alianzas/Portugal/elpepiopi/20090929elpepiopi_2/Tes

RESTAURANT O MÁRIO

Està situat a mitja pujada del carrer del Poço dos Mouros, molt a prop de casa nostra, i de camí de cap a la piscina. Es tracta del restaurant O Mário, una d'aquestes descobertes de barri ben castisses que tant ens agraden. El bacallà a braz, correcte. El bifé de vazia que vam menjar el segon dia que hi anàrem, excepcional. El tracta amabilíssim, una gent encantadora. La visita hi val la pena. La seva graella segur que proporcionarà nous plaers...

ANNA MOURA, FADOS AL PARC MAYER

Els divendres és el dia del Fado al Parc Mayer. I sort que el dia que va actuar l'Anna Moura hi anàrem d'hora, perquè estava ple de gom a gom. La Moura es va guanyar al públic amb la seva veu greu i amb les peces més conegudes. Per a mostra, un dels seus vídeos via youtoube.

http://www.youtube.com/watch?v=zreA3NgiPYE

A BRASILEIRA

Mai no he entès per què tothom vol anar a l'exterior i seure a la terrassa d'aquesta mítica cafeteria si allò que és realment bonic és l'interior. Això sí, la foto de rigor amb el Pessoa deu ser a milions de llars. Ai, si el pobre poeta aixecàs el cap...

EN JERRY A LA CERVEJARIA

Després de la inauguració de na Conxa Sampol al centro Galego -vaja casa tenen els gallecs aquí a Lisboa i compte perquè hi ha una vella guàrdia notable que deriva entre el franquisme i el fraguisme (ah, hi ha diferències?)- vàrem anar a sopar a la Cervejaria da Trindade, un dels restaurants que tenen més anomenada de Lisboa i uns preus encara continguts. Tot el que menjàrem fou excel·lent, igual que el vi de la regió del Sado que va escollir el Miguel. I per acabar, un simpàtic ratolinet que es passejava per les zones ajardinades i que ens va fer molta gràcia. Fins i tot els Jerrys saben on són els bons restaurants.

ELECCIONS, RESULTAT i PREMSA

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090928/53792875907.html

http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20090928/53792796148/socrates-se-desgasta-pero-vence-con-claridad-en-portugal-socrates-psd-cds-partido-comunista-jose-soc.html

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090927/53792754509.html


http://www.elpais.com/articulo/internacional/socialistas/ganan/elecciones/Portugal/mayoria/absoluta/elpepuint/20090928elpepiint_9/Tes

ELECCIONS

http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20090927/53793279941/la-debilidad-de-la-derecha-hace-favorito-al-socialista-socrates-en-las-elecciones-de-hoy-socrates-po.html

MEMÒRIA DEL 25 D'ABRIL

Bon post nostàlgic sobre el 25 d'abril de Miquel López Crespí al seu bloc, penjat avui mateix:

http://turmeda.balearweb.net/post/77510

ELECCIONS

Tot a punt per saber avui com queda la cosa...

http://www.elpais.com/articulo/internacional/sondeos/dan/victoria/Socrates/mayoria/absoluta/elpepuint/20090927elpepiint_11/Tes

MES FOTOS DE SETÚBAL

SETÚBAL

Primer cap de setmana de setembre. Fa molt bon temps i de cap a Setúbal s'ha dit. La ciutat, a una hora de Lisboa en tren, ofereix al seu davant les platges de la Península de Troia a les quals s'ha d'accedir amb el ferry. És un viatge que paga la pena tot i que la fragilitat d'aquest ecosistema, el de l'estuari del riu Sado, és molt fràgil. Al riu hi viuen uns 25 dofins propis d'aquest indret que cada dia es cruspeixen més de 600 quilos de peix i de sèpies. La primera impressió en arribar a la ciutat és la d'haver-se equivocat per complet, però després millora, i molt. Ens estàrem a la casa d'hòspedes Bom Amigo, ubicada excel·lentment a la vora de la plaça major, passejàrem per la platja, descobrírem la vila, anàrem a la seva fortalesa i gaudirem a cor que vols amb el Choco Frito, l'especialitat local, una delícia per als sentits gastronòmics. També gaudírem, al restaurant O Saveiro, a primera línia de la costa, molt a prop de l'estació del ferry, de com es prenien la vida tres dones grans que saben que la coca cola és la bimbolla de la vida. Una excursioneta ben recomanable.

El tren de la Fertagus surt des de l'estació Areeiro-Roma i tarda una hora en arribar, la pensió no costa més de 30 euros i el dinar es pot solucionar amb uns 25 euros per parella, menjant molt bé.