dilluns, 25 d’abril del 2011

25 d'Abril sempre!













Avui, 25 d'abril de 2011, Lisboa ha protagonitzat un any
més una diada cívica i reivindicativa per no oblidar els valors que la revolució dels clavells van aportar a la societat portuguesa. Però enguany 37 anys després de la gesta d'uns militars que entregaren la democràcia al seu poble el país passa per un dels pitjors moments de la història. Els crits contra l'FMI s'han fet sentir i quasi han estat més corejats que la mítica cançó "Grandola, vila morena" que serví de tret de sortida als militars revoltats. Com sempre "25 de Abril sempre, fascismo nunca mais" també s'ha deixat sentir per la multitud que baixava per l'Avenida da Liberdade. Alguns joves comentàven que hi havia molta més gent al carrer que altres anys. Sí, sembla que els ciutadans tenen ganes de canviar les coses i sortir al carrer per recordar una data tan important i assenyalada en aquests moments de crisi mundial. El grup musical "Os homens da luta", els representants de Portugal a Eurovisió, sobre un camió i amb la gent del sindicat Interjovem eren els més animats. Les joventuts del Partit Socialista eren quatre gats i en alguns moments han estat xiulats. Els clavells i la calor han estat els altres protagonistes de la jornada. I després, a les 19h a la Casa da Achada s'ha inaugurat la nova exposició sobre la vida i obra de Mário Dionísio. El discurs de la seva filla, l'Eduarda, ha estat genial. Ha llegit fragments del seu pare sobre el 25 d'abril i sobre la decepció que anys després per alguns intel·lectuals suposà la revolució. El cor de la Casa de Achada ha interpretat noves cançons plenes de força i d'esperança.
Encara hi ha esperança! 25 d'abril sempre!



diumenge, 20 de març del 2011

EL MIRADOR DELS CANS


Al mirador de Monte Agudo no hi van els turistes. Bé, sempre n'hi ha algun de turista, però els turistes que van a aquest mirador ja no són turistes, són viatgers. No és fàcil de trobar excepte si ets un amant dels cans, bé en la versió propietari o bé en la versió propietari frustrat. Nosaltres som de la segona categoria i per això ens passem l'hora que falta per a la posta de sol observant les evolucions d'un cus salsitxa amb ganes de fer amics, d'un ca Llaurador Retrovier, sí, el del famós anunci de papel de cul però ja més grandet i amb ganes de rebolcar-se pel terra, o d'un quisso blanc amb vocació d'artista de circ o de jugador de futbol. A poc a poc el sol es va amagant al darrera dels edificis d'una Lisboa que espurneja. Han sortit les robes d'estiu i de primavera dels armaris. El doble de l'Adrià Puntí quan era jove arriba amb una noia que amb prou feines presenta als seus suposats col·legues, però ja se sap que el punkisme és una actitud. L'únic sofà està ocupat per una noia que llegeix Saramago, crec que el viatge de l'Elefant. El mirador convida a viatjar, a somiar, el mirador és un passaport a la felicitat. Hi ha nius als arbres i gelats a la terrassa. Dos nins petits persegueixen el cus salsitxa, que continua buscant amics. Cau el sol i la gent s'afanya a pagar gelats i cerveses perquè no es volen perdre l'espectacle. Entre les columnes un nin juga amb un cotxe en miniatura. Va empastifat de xocolata fins a les celles i li és igual l'espectacle. Ell n'és part i per ventura ho sap i per això es gira d'esquenes al sol. El sol es pon, marxem, arriben més cans passejant els seus propietaris. I Lisboa acaba una setmana de somni.

diumenge, 13 de març del 2011

ENTREVISTA AMB UMBELINA SOUSA

Aquí teniu l'entrevista que va sortir ahir al diari de Balears.


http://dbalears.cat/arxiu/pdf/1229/27

PORTUGAL A PALMA


Demà comencen les jornades sobre cultura portuguesa a Palma organitzades pel professor Perfecto Cuadrodo. No hi falteu.

dissabte, 12 de març del 2011

GAZIEL, PORTUGAL ENFORA



El número 300e de la mítica biblioteca Selecta és "Portugal enfora", de Gaziel, un llibre del tot extraordinari en molts aspectes! Va ser publicat el 1960, així que 51 anys després, un fragment del llibre sobre el monestir d'Alcobaça.

"Heus aquí un altre misteri que tampoc no he entès mai (sóc molt llec en la matèria): ¿com era possible de compaginar l'esperit d'aquests temples amb la materialitat d'aquestes cuines? Els frares que resaven allí a totes hores, amb l'ànima cremant com una candela encesa, ¿eren els mateixos que s'afartaven aquí de la manera fabulosa que denoten aquests asts, aquests forns i aquestes xemeneies enormes? Si el rés era sincer, com podia seguir-lo el tiberi? I amb la digestió dificultosa que el tiberi produïa, ¿com podia reprendre's el rés?... L'única explicació que he sabut donar-me d'un fet tan estrany és que aquells frarassos eren homes com els altres, plens d'impulsions contràries i fins de contradiccions, barreja de cos i esperit, com tots nosaltres, pobres pecadors, i ho feien anar tot endavant, com podien. La puresa esborronadora del temple els venia de l'impuls fundacional, de la passió creadora i sense tara d'aquell gran Sant Bernat de la corada; i la materialitat de la cuina era el fruit de les grans riqueses acumulades, que els convertiren en gent goliàrdica i en "bons vivants", tal com surten als contes als contes de Bocaccio, de Chaucer i del nostre Turmeda.

La cuina d'Alcobaça és una peça sibarítica, una veritable "peça de convicció". Les xemenies amiden trenta metres d'alçada i sota les seves campanes podria aixoplugar-s'hi tot un ramat, els asts són per rostir-hi bous sencers; els fogons, per a coure-hi alhora seixanta casoles..."

diumenge, 6 de març del 2011

ENTREVISTA AMB VÍCTOR MARTÍNEZ GIL

L'entrevista amb el Víctor Martínez Gil apareguda ahir al Diari de Balears. És l'editor de "Uns apartats germans", un llibre de lectura totalment imprescindible per entendre les relacions entre Catalunya i Portugal.

dimecres, 2 de març del 2011

COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI DE LA REPÚBLICA PORTUGUESA


A final de mes tots els que volgueu saber més coses sobre la proclamació de la República Portuguesa, de la qual es compleixen cent anys, teniu una cita a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Rovira Virgili. No us ho perdeu