EL MEU ARTICLE DEL BALEARS

Us penjo l'article que he escrit avui al Diari de Balears, amb la meva interpretació sobre les eleccions portugueses i el seu resultat.

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/socrates-davant-una-pintada.html

ELECCIONS I RESULTATS

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Socrates/afronta/dura/negociacion/gobernar/mayoria/absoluta/elpepuint/20090929elpepiint_7/Tes

http://www.elpais.com/articulo/opinion/Alianzas/Portugal/elpepiopi/20090929elpepiopi_2/Tes

RESTAURANT O MÁRIO

Està situat a mitja pujada del carrer del Poço dos Mouros, molt a prop de casa nostra, i de camí de cap a la piscina. Es tracta del restaurant O Mário, una d'aquestes descobertes de barri ben castisses que tant ens agraden. El bacallà a braz, correcte. El bifé de vazia que vam menjar el segon dia que hi anàrem, excepcional. El tracta amabilíssim, una gent encantadora. La visita hi val la pena. La seva graella segur que proporcionarà nous plaers...

ANNA MOURA, FADOS AL PARC MAYER

Els divendres és el dia del Fado al Parc Mayer. I sort que el dia que va actuar l'Anna Moura hi anàrem d'hora, perquè estava ple de gom a gom. La Moura es va guanyar al públic amb la seva veu greu i amb les peces més conegudes. Per a mostra, un dels seus vídeos via youtoube.

http://www.youtube.com/watch?v=zreA3NgiPYE

A BRASILEIRA

Mai no he entès per què tothom vol anar a l'exterior i seure a la terrassa d'aquesta mítica cafeteria si allò que és realment bonic és l'interior. Això sí, la foto de rigor amb el Pessoa deu ser a milions de llars. Ai, si el pobre poeta aixecàs el cap...

EN JERRY A LA CERVEJARIA

Després de la inauguració de na Conxa Sampol al centro Galego -vaja casa tenen els gallecs aquí a Lisboa i compte perquè hi ha una vella guàrdia notable que deriva entre el franquisme i el fraguisme (ah, hi ha diferències?)- vàrem anar a sopar a la Cervejaria da Trindade, un dels restaurants que tenen més anomenada de Lisboa i uns preus encara continguts. Tot el que menjàrem fou excel·lent, igual que el vi de la regió del Sado que va escollir el Miguel. I per acabar, un simpàtic ratolinet que es passejava per les zones ajardinades i que ens va fer molta gràcia. Fins i tot els Jerrys saben on són els bons restaurants.

ELECCIONS, RESULTAT i PREMSA

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090928/53792875907.html

http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20090928/53792796148/socrates-se-desgasta-pero-vence-con-claridad-en-portugal-socrates-psd-cds-partido-comunista-jose-soc.html

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090927/53792754509.html


http://www.elpais.com/articulo/internacional/socialistas/ganan/elecciones/Portugal/mayoria/absoluta/elpepuint/20090928elpepiint_9/Tes

ELECCIONS

http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20090927/53793279941/la-debilidad-de-la-derecha-hace-favorito-al-socialista-socrates-en-las-elecciones-de-hoy-socrates-po.html

MEMÒRIA DEL 25 D'ABRIL

Bon post nostàlgic sobre el 25 d'abril de Miquel López Crespí al seu bloc, penjat avui mateix:

http://turmeda.balearweb.net/post/77510

ELECCIONS

Tot a punt per saber avui com queda la cosa...

http://www.elpais.com/articulo/internacional/sondeos/dan/victoria/Socrates/mayoria/absoluta/elpepuint/20090927elpepiint_11/Tes

MES FOTOS DE SETÚBAL

SETÚBAL

Primer cap de setmana de setembre. Fa molt bon temps i de cap a Setúbal s'ha dit. La ciutat, a una hora de Lisboa en tren, ofereix al seu davant les platges de la Península de Troia a les quals s'ha d'accedir amb el ferry. És un viatge que paga la pena tot i que la fragilitat d'aquest ecosistema, el de l'estuari del riu Sado, és molt fràgil. Al riu hi viuen uns 25 dofins propis d'aquest indret que cada dia es cruspeixen més de 600 quilos de peix i de sèpies. La primera impressió en arribar a la ciutat és la d'haver-se equivocat per complet, però després millora, i molt. Ens estàrem a la casa d'hòspedes Bom Amigo, ubicada excel·lentment a la vora de la plaça major, passejàrem per la platja, descobrírem la vila, anàrem a la seva fortalesa i gaudirem a cor que vols amb el Choco Frito, l'especialitat local, una delícia per als sentits gastronòmics. També gaudírem, al restaurant O Saveiro, a primera línia de la costa, molt a prop de l'estació del ferry, de com es prenien la vida tres dones grans que saben que la coca cola és la bimbolla de la vida. Una excursioneta ben recomanable.

El tren de la Fertagus surt des de l'estació Areeiro-Roma i tarda una hora en arribar, la pensió no costa més de 30 euros i el dinar es pot solucionar amb uns 25 euros per parella, menjant molt bé.

ORXATA I ESTELLÉS

L'Anna ha quedat amb la seva amiga Sofia, que està fent una tesina sobre Estellés i que va aprendre a parlar català quan estava de lectora de portuguès a Itàlia, per prendre qualque cosa. La cosa en qüestió és una falsa orxata al quiosquet de la Praça Camoes. És una llarga estona parlant de poesia, de llengües i del mestre Estellés... l'orxata, horrible.

PARQUE MAYER

Cinc euros és el preu que costa qualsevol espectacle aquest estiu al Parque Mayer. I a principis de setembre vàrem poder veure un gran concert d'Òpera en aquest espai recuperat per a la ciutadania. I fins a l'octubre hi ha programació!!!

MIRADOURO DE SANTA LUZIA

Al Miradouro de Santa Luzia hi arribem de nit, després de resseguir des de Graça els rails de l'Electrico 28 en un passeig nocturn que permet respirar totes les olors d'aquesta Lisboa fascinant. A baix, a la llunyania, els bots de pescadors aspiren a pescar calamars i sípies en el riu i alguns, només els més valents, se'n van de cap a la immensitat de l'Atlàntic, més enllà de la boca de l'infern. A la banda de terra, el barri de l'Alfama fa olor de sardina a la brasa i de llum taronja, de vi barat i de fado solitari. De suor, en definitiva. Davant del mirador hi ha un edifici a les fosques, només il·luminat a les golfes on es veuen prestatges de llibres i algú, d'esquenes, que escriu.

MIRADOURO DA GRAÇA

El Miradouro da Graça és un dels meus preferits. Sempre hi fa una mica de fresca i les postes de sol són espectaculars. Hi ha un quiosquet on es pot prendre qualque cosa i les vistes sobre la ciutat són del tot espectaculars. Hi hem anat ja algun cop perquè està prop de casa. El darrer dia va ser amb la Brisa i una amiga seva del màster d'interpretació. És un d'aquests indrets que, forçosament, s'han de visitar.

DEOLINDA

Dues cançonetes d'una de les bandes més singulars de tot Portugal. Esper que us agradin. Cada dia, a posta de sol, la posen al Miradouro de Graça...


http://www.youtube.com/watch?v=us9dIcLjfKM&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=jq1j-Dq11WQ&feature=fvw

DECEPCIÓ A LA CASA DO ALENTEJO

Hi conseguim entrar després que l'Anna hagi fet una bona estona de cua. Hi anam amb en Pere Joan i família i convençuts perquè és un dels restaurants més originals de la ciutat, però quan ens entaulam ens diuen que no hi ha ni bacallà ni carn de porc, que és, precisament allò que volíem. Tota una decepció per a un establiment que ha perdut bastant i que té un altre defecte: les taules són molt baixes i molt incòmodes. Això sí, el marc és incomparable i si s'hi va a les vuit encara queda de tot!

ELECCIONS PORTUGUESES

Sense paraules

http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20090925/53790977024/el-ideologo-de-la-nina-de-rajoy-asesora-a-la-candidata-socialdemocrata-de-portugal-estado-pp-cavaco-.html

POESIA A LISBOA, A LA PREMSA

El recital de poesia de l'altre dia, al diari de Balears.

http://dbalears.cat/arxiu/pdf/595/46

LECTURA IMPRESCINDIBLE

En el suplement de cultura de La Vanguardia d'ahir, aquest interessantíssim text que pot ajudar a entendre moltes coses (independentment de si es comparteixen o no les opinions que diu) sobre el caràcter portuguès i el desconeixement per part dels espanyols. Molt bo i molt ben escrit.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090923/53789978228.html

Recital de poesia catalana a Lisboa

Recital de poesia catalana a Lisboa
en motiu de l’inici del curs lectiu a la UNL


Per tal de presentar la cultura catalana a Lisboa i motivar els alumnes de la Universidade Nova (i el públic en general) a aprendre la nostra llengua, avui dia 22 de setembre a la una del migdia, a l’esplanada principal del campus de lletres, hem presentat un tastet de poesia catalana contemporània també en la seva traducció al portuguès d’autors com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés, Joan Margarit, Miquel Martí i Pol i Clara Fontanet.

L’acte ha comptat amb la rapsòdia dels traductors d’en Margarit, Rita Custódio i Àlex Tarradellas, amb la traductora de Vicenç Andrés Estellés, Ana Sofia Henrique, amb el lector de gallec, Miguel Arce, amb el periodista i escriptor Sebastià Bennasar i amb la mateixa lectora de català, Anna Cortils. El poema En la meva mort de Rosselló-Pòrcel s’ha declamat amb música de Coldplay, Assumiràs la veu d’un poble d’Estellés i alguns dels versos de Clara Fontanet amb música de Pascal Comalade, Si fossis terra de Martí i Pol amb música de Roger Mas. A l’acte hi ha assistit una vintena de persones.

RECITAL POÈTIC A LA NOVA

Recital de poesia catalã em Lisboa
a propósito do início do ano lectivo


Para apresentar a cultura catalã em Lisboa e motivar os alunos da Universidade (e o público em geral) a aprender uma língua milenária e com futuro, propomo-vos um recital de poesia catalã contemporânea, também traduzida para o português.

Acto aberto a todos os interessados.
Dia: 22 de Setembro, 3ª-feira.
Horário: 13h.
Lugar: Esplanada da Faculdade de Ciências Sociais e Humanas da Universidade Nova de Lisboa.

Av. Berna, 26. Lisboa.

Metro Campo Pequeno.

NOTÍCIA A EL PAÍS

Interessantíssima notícia amb estadístiques a El País sobre les relacions entre Espanya i Portugal.

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Espana/eclipsa/crisis/Portugal/elpepuint/20090920elpepiint_4/Tes

UN HOTEL D'UN TEMPS

L'hotel Metropole de Lisboa compta amb l'immillorable avantatge de la seva ubicació a la Plaça del Rossio, en ple cor del Rossio. Hi acompanyo uns amics que s'hi hostatgen. Els espero mentre es dutxen, sol, en un vell i decadent saló on llegeixo un llibre de Vila-Matas on apareixen decrèpites recepcions d'hotels de les mateixes condicions que el Metropole. Em sento observat per un cambrer vell que prepara, coctelera en mà, una copa per a una senyora igualment decrèpita que passeja amb un bastó de mànec d'argent i llegeix el Viatge al fons de la Nit del Céline en la seva versió francesa. No sé els components extra del coctel, però fa una forta olor de ginebra. Tota una senyora, tot un hotel, i llàstima perquè la foto robada on surt, ha quedat del tot desenfocada. De mostra, el saló.

JARDIM DA ESTRELA

Tal volta el més estimat pels lisboetes. Deliciós.

PRAÇA DAS FLORES

Una de les més maques de Lisboa. Me la va descobrir en Perfecto Cuadrado. Llegir a la fresca, passejar-hi amb amics... hi ha un restaurant extraordinari, el Conventual, un temple gastronòmic lisboeta encara pendent de descobrir...

PESSOA

La casa Museu de Fernando Pessoa, a campo de Ourique, és un altre dels espais singulars de la ciutat. En ella hi va residir els darrers anys de la seva vida aquest creador genial que va canviar de domicili fins a 27 vegades. Així no és estrany que fes vida sobretot als cafès i bars de la ciutat, no? Es pot veure el seu dormitori, algunes de les seves obres i exemplars de la revista Orpheu. La visita val la pena si a més a més hi ha algun acte. La biblioteca és acollidora i tranquil·la.

Adreça, Rua Coelho da Rocha, 16.

I aquí el bloc de l'associació d'amics de Pessoa, molt interessant. http://pessoacomtodos.blogspot.com/

Per cert, que els poemes de l'autor són la clau per resoldre els assassinats al meu llibre "Cartes que no lliguen", edicions Hiperdimensional, del 2005.

MOSTEIRO DOS JERONIMOS

Segons en Jaume Pomar, un dels claustres més impactants del món. La veritat és que és ben maco. I hi ha la tomba de Pessoa per als mitòmans (encara que supòs que a ell li agradaria més ser en una altra banda)

PASTISSETS I JERARQUIES

A Belem, cal anar a provar aquests deliciosos pastissets. Això sí, les cues són del tot extraordinàries. Però val molt la pena fer-les. A la pastelaria, propera al mosteiro dos Jeronimos, a més a més, vaig poder veure la següent escena d'amor mentre acompanyava en Pere Joan Martorell i família a menjar-ne:

La parella, jove, va amb vestits militars. Ella de l'exèrcit de terra (crec que de telecomunicacions), ell, amb el vestit de marina. Han demanat pastissets. S'han tocat les mans, s'han fet alguna besada. I finalment, hora de pagar, ell vol el compte, ella també. Ell insisteix, ella encara més, fins que li diu: pago jo, i és una ordre. Ell riu i es deixa convidar. Ella, amb els galons de tinent, ha acabat imposant-se i pagant. Qüestió de jerarquies.

TORRE DE BELEM

Una de les joies aquitectòniques de la ciutat, per a mi un dels meus indrets preferits. Val molt la pena la visita.

ART DE LES ILLES A LISBOA

en els darrers temps Lisboa s'ha convertit en un espai privilegiat per a la plàstica insular. Aquí teniu la crònica en PDF de la inauguració de conxa sampol en l'impressionant i conservador Centro Galego.


http://dbalears.cat/arxiu/pdf/578/40

LA PENINSULA DE TROIA

Us deixo l'article que he publicat avui al Diari de Balears. Que vagi de gust.

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/en-defensa-de-troia.html

OBERT EN DIUMENGE

Portugal és un país obert en diumenge. Com a mínim els supermercats. Diumenges estan oberts tots els hipermercats, no sols els paquistanesos. No sé si és bo o dolent, però si sorprenent. Molesta aquest consumisme o aquest simple passejar pels centres comercials que s'ha convertit, desgraciadament, en un esport portuguès de primer ordre per als caps de setmana. Això no pot ser bo, però també, segurament, respon a les necessitats del moment. De cada vegada hi ha més gent que treballa tota la setmana i que l'únic moment en què pot anar a comprar és el diumenge. Per no parlar d'aquells que tan sols treballen els caps de setmana o que complementen els seus ingressos amb aquestes feines. Sigui com sigui, la situació és complicada i la crisi econòmica que es pateix a tot arreu fa que els empresaris d'aquestes cadenes tenguin la pella pel mànec. Sempre són ells, a tot arreu, els qui acaben guanyant.

CONNECTATS A INTERNET

Avui ha vengut el tècnic de la Clix i ens ha connectat a Internet. Això implica que durant els propers dies us anirem informant de tot el que hem fet fins ara i que encara no hem pogut penjar. Doncs això, els portuguesos tenen unes tarifes planes molt convenients. Ara, amb 40 euros al mes, tenim internet de moltíssima velocitat i telefonades a tots els telèfons fixes de 16 països europeus. Res a veure amb Barcelona o amb Mallorca, no?

CONFEITARIA NACIONAL

Totes les grans ciutats que es vantin de ser-ho han de comptar amb locals on la burgesia més selecta, o aquella que encara s'ho creu, pugui anar a devorar els seus pastissets amb alguna beguda calenta mentre comenta com està canviant el món i quina xurma més horrible deixen que vingui fins a la ciutat. A Lisboa, un d'aquests espais, ara ja envaït pels turistes, és la Confeitaria Nacional, a la praça de Figueira. Val la pena prendre el seu chocolate frio i degustar algun dels seus croissants (si voleu fer la gran afartada demanau-los farcits de doce d'ovo). LLavors us heu de dedicar a observar a les senyorotes portugueses i a pensar en llibres com "Mort de Dama" de Villalonga. Un exercici caret però molt estimulant. El local és preciós.

L'ARTICLE DE L'ESPIRA

AQUÍ TENIU EN PDF L'ARTICLE DE L'ALTRE DIA A L'ESPIRA

http://dbalears.cat/arxiu/pdf/573/8

TREN NOCTURN A LISBOA

L'article que vaig publicar ahir al Balears...

http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/tren-nocturn-a-lisboa.html

CENTRO CULTURAL DE BELEM

L'edifici va ser acabat de construir el 1993 i avui per avui és una de les majors infraestructures culturals de Lisboa. Aquests dies hi hem vist alguns concerts a la seva explanada i hi vaig dinar un dia amb en Pere Joan i la seva família. El CCB acull sales de reunions, de congressos, un auditori gran i un petit i un gran centre d'exposicions de tres plantes amb moltes exposicions gratuïtes, que és un complement ideal per a tantes peces històriques dels voltants. Una visita que val la pena.

PASTEIS DE CERVEJA A BELEM

Certament els pasteis famosos són els de Belem, de crema, amb canella i sucre en pols, però al davant n'hi ha uns altres que són del tot espectaculars i igualment famosos. Es tracta dels pasteis de cerveja de Belem, que també tenen molta anomenada. Però el millor va ser la conversa amb la Umbelina i amb el Claude. La Umbelina ens ha acollit de forma extraordinària i s'ha convertit en una guia de primer ordre en aquesta ciutat, i a més a més ho fa des d'un posicionament crític molt interessant. Els pasteis, en aquesta hora de capvespre, entren millor amb una molt bona conversa...

EL MENJAR US ENTRARÀ PELS ULLS

No el conec de res a aquest senyor o senyora, però el bloc farà que us venguin moltes ganes de venir-nos a veure i amenjar algunes coses delicioses...

http://comeu-se.blogspot.com/

A LA FRESCA AMB TERRAKOTA

Diumenge 21, és hora de gaudir d'una mica de música a la fresca. El Centre Cultural de Belem, a la vora del Mosteiro dos Jerónimos, ens acull per veure-hi un espectacle dels Terrakota, un grup que s'ha consolidat en els darrers anys amb les seves fusions d'estils de tota mena. Un grup on la percussió és la base i amb els quals és impossible evitar que els peus es posin en marxa.