CRÒNICA PER A LA RÀDIO

Aquí us deixo la primera de les col·laboracions per a Ona Mallorca de la temporada, que anava sobre Portugal:

En aquests darrers dies he hagut de freqüentar la Universidade Nova de Lisboa. Tot i que vàrem sol·licitar internet el primer dia que vàrem arribar a la capital portuguesa, el cert és que no ha estat fins ben entrat un mes que ens hem pogut connectar des de casa. En aquest temps he vist fins a quin punt en la nostra societat de consum ens hem acostumat a coses que fa deu anys pocs teníem a casa: telèfon mòbil, internet... en general el que trobam a faltar són les eines que ens permeten la comunicació instantània i a la vegada l’accés a la informació, com si en aquesta societat del segle XXI no poguéssim estar sense saber els uns dels altres. En els moments de màxima individualització de la societat i de màxima competitivitat és quan més necessitam saber dels altres, ni que sigui de forma virtual. O tal vegada només de forma virtual. La Universidade Nova no és que sigui la millor universitat del món. Un bon indicador de qualitat és l’estat dels serveis sanitaris: doncs bé, aquí els inodors no tenen tapa, hi ha un magnífic cartell que indica com rentar-se les mans per prevenir la grip A i no hi ha sabó i fins i tot algú va arrencar la porta d’un wàter el maig i encara no l’han posada. Sols que era el maig del 2008. Això passa en una universitat pública europea d’un dels països que, desgraciadament, no es troba al capdavant dels rànquings econòmics. Mentre, demanen 2000 euros per fer un màster, uns diners que aquí són una autèntica fortuna. Ja sabeu, com diu la meva sogra, mentre hi hagi burros anirem a cavall i sembla que a l’Estat portuguès li interessa que hi hagi o molts de burros o cavalls molt poc higiènics.