Salazar, l’estrella de la rentrée
Avui mateix -és a dir, l'endemà de quan escric aquestes línies- comença la rentrée literària a Portugal. Aquesta reentrada o aquest nou inici de curs és una altra de les tradicions culturals franceses que han adoptat els portuguesos. Sigui com sigui, és el moment més important i esperat per treure llibre nou al mercat. Entre principis de setembre i el 15 d'octubre es produeix una allau de publicacions impressionant. La segona arriba els dies previs a la Fira del Llibre de Lisboa, que sempre sol celebrar-se a cavall entre abril i maig, tot i que el dia de Sant Jordi, a Portugal, gairebé no es commemora.
Per a aquesta rentrée hi ha un llibre especial, el títol que sens dubte molts portuguesos cercaran. Es tracta de la biografia de Salazar, el dictador que més temps ha tingut el poder a Europa durant el segle XX. Mort fa just quaranta anys, encara ningú no s'havia atrevit a publicar una biografia sobre aquest home, un fet que assenyala fins a quin punt els portuguesos tenen encara por d'investigar sobre el seu passat recent i sobretot de fer-ho de manera crítica.
L'autor del llibre és Filipe Ribeiro de Meneses, que primer va escriure'l en anglès i el publicà als EUA, ja que l'home viu a Dublín i és lector sènior de la Universitat Nacional d'Irlanda, la qual cosa és la mostra d'un altre intel·lectual que ha hagut d'emigrar del país per exercir la seva professió en un ambient més favorable (un incís, es calcula que cada any marxen fora de Portugal al voltant de 100.000 llicenciats universitaris que s'emporten tot el seu coneixement fora per la manca d'oportunitats que els ofereix el seu estat). L'obra té 700 pàgines i ja hi ha una llarga llista de comandes en moltes de les llibreries del país. La biografia de Salazar està escrita centrant-se bàsicament en els seus aspectes polítics i no en els personals.
Un dels punts que aixecaran més controvèrsia del llibre és la classificació o no del règim de Salazar com a feixista. L'autor assegura que hi havia elements feixistes en el règim però que en si mateix el règim no ho era, sinó que era una dictadura de tipus personal on no hi havia gaire ideologia. Sigui com sigui, l'Estado Novo i Salazar són els responsables dels camps de concentració de Tarrafal, al cap Verd, i de la creació de la sinistra PIDE, la policia política del règim equiparable a la dels règims totalitaris de dretes i d'esquerres. També durant aquesta època hi havia els Vanguardistas, la Mocidade Portugesa i la Legiao, clarament inspirades en les propostes de tipus feixista. El llibre també haurà de donar resposta a algunes qüestions importants, com ara la seva relació amb Franco i amb el règim espanyol -s'ha de pensar en els voluntaris portuguesos que lluitaren al costat del bàndol nacional i en els passos de frontera tan sovintejats a l'època- i la sorprenent neutralitat portuguesa durant la Segona Guerra Mundial. També serà interessant veure el paper de Salazar per contenir les ànsies expansionistes de Franco, les seves ganes d'entrar a la Segona Guerra Mundial i sobretot el pla que sembla ser que hi havia sobre la taula d'invasió de Portugal.
La publicació del llibre comportarà una lectura on segurament no n'hi perdonaran ni una a Ribeiro de Meneses, però sobretot comportarà una visió sobre la política en alguns dels anys més decisius en la conformació de la vella Europa, del 1928 al 1968, des dels feixismes fins al maig del 68 passant per la II Guerra Mundial i les guerres colonials. Sorprèn que fins ara no s'hagi fet cap gran biografia del dictador i de les relacions que va mantenir Portugal amb el món sota el seu mandat.
Crec que és del tot imprescindible que un país s'enfronti als seus fantasmes d'una manera oberta i rigorosa i haver d'esperar 40 anys per tenir una biografia del dictador em sembla massa temps, com si hi hagués encara massa pors, massa secrets, massa hereu d'aquella dictadura reconvertit en demòcrata de tota la vida que no vol que apareguin determinades coses ni es remogui el passat. Per això és valenta l'actitud de Ribeiro de Meneses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada