dissabte, 12 de març de 2011

GAZIEL, PORTUGAL ENFORA



El número 300e de la mítica biblioteca Selecta és "Portugal enfora", de Gaziel, un llibre del tot extraordinari en molts aspectes! Va ser publicat el 1960, així que 51 anys després, un fragment del llibre sobre el monestir d'Alcobaça.

"Heus aquí un altre misteri que tampoc no he entès mai (sóc molt llec en la matèria): ¿com era possible de compaginar l'esperit d'aquests temples amb la materialitat d'aquestes cuines? Els frares que resaven allí a totes hores, amb l'ànima cremant com una candela encesa, ¿eren els mateixos que s'afartaven aquí de la manera fabulosa que denoten aquests asts, aquests forns i aquestes xemeneies enormes? Si el rés era sincer, com podia seguir-lo el tiberi? I amb la digestió dificultosa que el tiberi produïa, ¿com podia reprendre's el rés?... L'única explicació que he sabut donar-me d'un fet tan estrany és que aquells frarassos eren homes com els altres, plens d'impulsions contràries i fins de contradiccions, barreja de cos i esperit, com tots nosaltres, pobres pecadors, i ho feien anar tot endavant, com podien. La puresa esborronadora del temple els venia de l'impuls fundacional, de la passió creadora i sense tara d'aquell gran Sant Bernat de la corada; i la materialitat de la cuina era el fruit de les grans riqueses acumulades, que els convertiren en gent goliàrdica i en "bons vivants", tal com surten als contes als contes de Bocaccio, de Chaucer i del nostre Turmeda.

La cuina d'Alcobaça és una peça sibarítica, una veritable "peça de convicció". Les xemenies amiden trenta metres d'alçada i sota les seves campanes podria aixoplugar-s'hi tot un ramat, els asts són per rostir-hi bous sencers; els fogons, per a coure-hi alhora seixanta casoles..."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada