El Manuel Alegre estiueja aquí amb un gos anomenat Kurica, que després protagonitza un dels llibres més màgics que he llegit en els darrers temps en la versió catalana que n'ha fet l'Anna. I en veure l'espectacle de l'aiguabarreig de les aigües del riu i les aigües atlàntiques hom entén la por del gos a que la seva família s'endinsàs dins del mar brau. L'oceà ens du totes les aromes del món i la saladina ens amara la pell. Ran de mar dinam sabedors que cada onada ens amara de misteri. L'esperit del ca, la seva llibertat, sura entre nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada