L'avió arriba a poc a poc, movent-se amb una certa peresa indolent. Has tengut sort i hi ha finestreta. És de nit i la ciutat il·luminada refulgeix. Passes sobre el Monestir dels Jeronimos amb un aire reverencial, com si no es volgués molestar el Fernando Pessoa que hi sojorna per a sempre -possiblement hauria preferit els Prazeres- i l'avió continua baixant. Lisboa resplendeix amb les llums taronges que marquen i delimiten la vida. Algun estadi de futbol on encara hi ha els focus encesos. Els grans hotels, l'estadi d'Alvalade, les grans avingudes. Reconeixes la ciutat des de l'aire i saps, assegut dins l'avió, que a la fi has arribat a casa.
Lisboa, enfilada sobre els turons, abocada a l’estuari, té una atmosfera singular, un batec lent però ple de vida. Hi ha ciutats que resulten indiferents, grises, altres que provoquen repulsió, i n’hi ha també que fascinen, que atrapen al foraster. Cadascú veu les ciutats d’acord amb la seva pròpia mirada i amb els seus anhels. Sebastià, t’entenc perfectament, guaitant la nit de Lisboa a través de la finestra de l’avió. Quin plaer extraviar-se pels carrers tranquils i costeruts del Bairro Alto, per l’enrenou de Graza o sentir de nou el sol de la tarda d’hivern a Madragoa, mentre els vaixells remunten el riu fins al cais, i acabar badant davant d’una tassa de cafè al mirador de Santa Catarina, a l’espera d’un dia més, a Portugal, a Lisboa, al centre del teu món.
ResponEliminaUna abraçada,
Jaume Benavente