A Mallorca hi ha una notable escola de traductors del portuguès que ens estan fornint de llibres molt interessants. Un d'aquests traductors és Antoni Xumet, que darrerament ha estat premiat amb el premi Cavall Verd de traducció per la seva versió d'Ofici de Paciència, d'Eugenio de Andrade, publicat per El Gall Editor. A aquest text se li ha de sumar la versió que ha fet de "La casa i la flaire dels llibres", de Maria do Rosário Pedreira. Són dos llibres d'allò més interessants que serveixen per acostar dues trajectòries poètiques de cap a casa nostra de la mà d'un apassionat de la poesia del nostre país. Només podem dir gràcies i afegir uns versos de Pedreira:
"Camino al costat de l'esclat de les ones:
el litoral guarda el secret de les meves passes entre
les xarxes de sal portades pels vaixells
i el laberint d'algues encara ara oferides
a la platja. M'assec a mercè dels penya-segats
dibuixant
el teu nom sobre l'arena; i és com si lentament
pronunciés una crida trista a la qual ningú
no acudeix. Es fa tard per al lament de les sirenes:
ara les marees cabdellen fils d'escuma al voltant
dels meus peus, les aigües ja no transporten
la meva veu, perdent-se sobre les dunes
que els vents van desbastant lentament
quan cau la nit. Sempre tinc por de que no tornis"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada