El tren arriba a Santa Apolonia, una de les principals estacions de ferrocarril de Lisboa tot just quan la ciutat desperta. És dissabte al matí, massa d'hora, i del tren nocturn que enllaça Madrid amb la capital portuguesa hi davalla una legió de viatgers amb avidesa de terra sobre la qual poder estirar les seves cames, massa cansades d'una nit inoblidable. Són molt pocs els que han dormit, només la gent gran acostumada a fer aquests trajectes en trens encara molt pitjors, i els motxillers de l'Interrail, que a aquestes alçades del viatge estan tan cansats que dormen en qualsevol lloc. Però respirar l'aire de Lisboa reconforta a qualsevol i segurament no hi ha entrada a la ciutat més maca que la de Santa Apolonia, a un costat el riu i a l'altre les cases de l'Alfama que conviden al misteri o a l'ensonyació. Arribem a Lisboa amb el mateix tren que ho féu Josep Pla en els anys vint. En noranta anys el trajecte entre Madrid i Lisboa només s'ha escurçat set hores. Ara en costa gairebé deu i ningú no en sap explicar els motius. És igual, entrar a Santa Apolonia paga la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada