Les persones tenen de cada vegada més necessitat de viure en llocs humans, on poder saludar la gent, on poder establir relacions humanes. Nosaltres hem anat a parar a un barri on tot això és possible... quan els nostres veïns tornin de vacances, clar. Fins ara ha estat fantàstic perquè hem pogut gaudir de la tranquil.litat d'una ciutat que es reinventa cada dia. Vivim a la rua Heróis de Quionga, depenem de la fregesia da Penha da França i la nostra parada de metro més propera és la d'Arroios, a la praça do Chile. A la plaça l'estàtua de Fernando de Magalhaes ens saluda cada dia oferint-nos noves descobertes, mentre que al Mercat d'Arroios peixos de grans dimensions esperen habilitats culinàries singulars per transformar-los en plats deliciosos. El carrer Morais Soares s'il.lumina amb una llum especial quan el dia comença a entrar en decadència. Són els minuts previs a l'hora més especial del dia, el lusco-fusco. Lisboa, en aquella hora, enamora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada