A Belem, cal anar a provar aquests deliciosos pastissets. Això sí, les cues són del tot extraordinàries. Però val molt la pena fer-les. A la pastelaria, propera al mosteiro dos Jeronimos, a més a més, vaig poder veure la següent escena d'amor mentre acompanyava en Pere Joan Martorell i família a menjar-ne:
La parella, jove, va amb vestits militars. Ella de l'exèrcit de terra (crec que de telecomunicacions), ell, amb el vestit de marina. Han demanat pastissets. S'han tocat les mans, s'han fet alguna besada. I finalment, hora de pagar, ell vol el compte, ella també. Ell insisteix, ella encara més, fins que li diu: pago jo, i és una ordre. Ell riu i es deixa convidar. Ella, amb els galons de tinent, ha acabat imposant-se i pagant. Qüestió de jerarquies.
Avui hem descobert els pastissets de nata de la pastisseria del costat de casa i què us diré són tan bons com els de Belém i més grossos!
ResponElimina