Al Miradouro de Santa Luzia hi arribem de nit, després de resseguir des de Graça els rails de l'Electrico 28 en un passeig nocturn que permet respirar totes les olors d'aquesta Lisboa fascinant. A baix, a la llunyania, els bots de pescadors aspiren a pescar calamars i sípies en el riu i alguns, només els més valents, se'n van de cap a la immensitat de l'Atlàntic, més enllà de la boca de l'infern. A la banda de terra, el barri de l'Alfama fa olor de sardina a la brasa i de llum taronja, de vi barat i de fado solitari. De suor, en definitiva. Davant del mirador hi ha un edifici a les fosques, només il·luminat a les golfes on es veuen prestatges de llibres i algú, d'esquenes, que escriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada