divendres, 11 de juny del 2010

FESTES DE LISBOA


Lisboa està de festa. La nit quan encara no és nit, però ja és de nit. L'olor de sardines que s'estan fent a la brasa i ho omplen tot de fum. Alfama, sempre Alfama. Avançant a poc a poc pel Largo de São Rafael fins arribar al de São Miguel. Hi ha un acordió preparat davant l'església, en el poc espai que no ocupen taules i taules on els portuguesos mengen sardines i xulla damunt unes llesques de pa que satisfarien el somni de Carpanta. Corre la sangria i la cervesa. I el vi. Sempre negre, el vinho verde és per als turistes, que no saben gaudir de la festa. Homes carregats d'immensos sacs de sal travessen la plaça demanant permís per passar amb una educació exquisida. L'Alfama dóna lliçons d'urbanitat al món, i el món és a l'Alfama. Arriba el Miguel, amb cara de festes de Lisboa. Sort que les bifanas el refaran. Un dia més. Una nit més. I que no pari. Avui és el dia fort i encara no sabem què passarà a la ciutat que venera Sant Antoni amb paperines de colors. Hi ha alegria a l'ambient. L'acordionista és jove i li costa arrencar, però aviat hi ha gent ballant i encara hi ha un rastre de magenta al cel que es resisteix a convertir-se en nit. Es fa una conga gegant mentre l'acordió convida a la festa i al ball. Hi ha erasmus que beuen el més barat que troben i busquen botigues d'indis on trobar beguda barata. Tothom fa la seva festa i la pobresa ancestral dels estudiants es supleix amb aquests proveïdors de guàrdia. Marxo quan la festa està en el seu apogeu. Pel camí un nen li dóna una moneda a un mim mentre li diu "està molt ben fet aquest personatge, molt ben aconseguit". Dues noies joves riuen. Em recorden a la portuguesa que reia quan la seva amiga txeca li feia guanyar cinc euros al meu amic català. Són festes a Lisboa i en arribar a la catedral es veuen turistes molt formals que no han entrat als arraials, al cor de l'Alfama. Jo també m'ho hauria perdut de no ser per l'Anna. Sort de tenir una dona de cor portuguès. Ara toca anar a dormir. Avui és la festa gran, Alfama, sardines i tornem-hi que no ha estat res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada