El nou gegant portuguès de l’edició
Des d'avui mateix les llibreries Bertrand de Portugal ja tornen a estar en mans de capital portuguès després que la Porto Editora hagi comprat -i els tribunals de la competència ho hagin acceptat- el Direct Group, que fins ara estava en mans del gegant del món editorial de capital alemany Bertelsmann.
Amb aquesta compra la Porto editora es queda amb les 54 llibreries distribuïdes per tot el país i, a més a més, amb les editorials Bertrand Editora, Quetzal, Pergaminho, Temas e Debates i Arte Plural, com també amb la distribuïdora de llibres Bertrand i amb el club Cercle de Lectors a Portugal. Amb aquesta compra el grup que dirigeix Vasco Teixeira es converteix en el contrapunt al poderós grup Leya, de Miguel Pais do Amaral.
Entre el conglomerat editorial dels dos grans grups, s'emporten el 47% de la facturació editorial de Portugal i, en el cas de Porto Editora, en el darrer exercici complet la facturació va ser de 91,5 milions d'euros.
La notícia va ser molt comentada en l'edició digital del diari Público ja de bon matí i, en general, els comentaris es movien en tres sentits: la felicitació per la recuperació de les llibreries Bertrand de mans alemanyes a mans portugueses; l'esperança que un major volum de negoci pogués fer baixar una mica el preu dels llibres (encara que sobre això hi havia molt escepticisme) i, en tercer lloc, la felicitació perquè les empreses del Nord del País siguin les que demostrin la força econòmica en aquests moments de crisi.
Convé que les repassem, les tres, perquè són simptomàtiques de com estan les coses en aquest moment en el món de la cultura llibresca portuguès. En primer lloc, convé aclarir que el sentiment nacional i patriòtic portuguès és molt i molt fort. Encara no ha començat el Mundial de Futbol i Lisboa ja torna a estar engalanada de banderes enormes a les cases per moure el sentiment col·lectiu que diu que "sí", que potser aquesta és la vegada que estaven esperant. Evidentment, tothom s'ha sumat a la moda del Mundial i fins i tot Telepizza està fent l'oferta 4-4-2.
Però poca conya, els portuguesos continuen alimentant el mite de Dom Sebastian i del cinquè imperi que ha d'arribar per vés a saber quines vies, i aquesta victòria econòmica sobre Alemanya i els alemanys ha estat formidable per aixecar uns ànims que estan tocats, després de veure que al país només es demanen sacrificis (i en veure que a Espanya i a Alemanya estan igual de fotuts, hi ha un punt d'orgull: a la fi no són només els portuguesos els qui estan patint la crisi).
Sobre la baixada del preu dels llibres, m'uniré als escèptics. Si només el 53% dels títols que es venen estan en mans d'editorials independents -mitjanes i petites- amb dificultats pel que fa a la distribució i a la presència a les llibreries, la competència que es pot fer contra els dos gegants és poca, quasi nul·la. I davant d'això, davant aquest monopoli de cada vegada més fort -per ventura es fan la competència entre els dos gegants i els altres poden viure un poc millor-, no crec que hi hagi una davallada de preus.
I això, evidentment, és dolent. Els llibres, a Portugal, són cars, i més en relació als preus dels sous. És a dir, en proporció un llibre a Portugal costa com 1,6 llibres a l'Estat espanyol o com 2,5 llibres a Anglaterra. Potser per això s'explica que els llocs de lectura de l'FNAC estiguin sempre ocupats per gent que hi llegeix els llibres de dalt a baix per no haver de comprar-los.
El tercer punt també és curiós. En tots els països sempre hi haurà controvèrsia entre un mínim de dues ciutats o zones geogràfiques. I si a Espanya hi ha la disputa entre Madrid i Barcelona i a França entre París i la Província, a Portugal és entre Lisboa i Porto.
Els del Nord diuen que ells són els treballadors i els qui mantenen el país i que, per això, aquesta compra és un miracle de la feina ben feta. No ho sé, però segur que a Lisboa fa ràbia que sigui la Porto editora qui ha guanyat als alemanys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada