Els orígens portuguesos de Harry Potter
Porto s'albira després de tres hores de viatge en tren des de Lisboa. L'Intercidades ha anat parant a tota una geografia verda i solcada de rius que les darreres pluges mostren cabalosos i potents, a l'espera que les nevades a les capçaleres produeixin les abundors a la propera primavera. L'entrada a Porto en tren és sempre majestuosa. La ciutat apareix al darrere del revolt que es deixa en haver passat Vila Nova de Gaia i les cases enfilant-se des de la riba del riu i fins al cim de la torre dels Clérigos conformen una estampa meravellosa. Fa un sol enteranyinat que reconforta després de nou dies seguits de pluja a Lisboa. La temperatura de desembre sembla més de maig. Després, s'agafa un altre tren per arribar al rovell de l'ou, l'estació de São Bento, amb les seves parets modernistes que recorden tant l'estació del Nord de València. En sortir per la porta es respira l'aire de Porto, la capital del Nord, la ciutat que en els darrers anys ha estat el símbol d'un altre Portugal possible, començant per la Champions League i l'hegemonia en el futbol portuguès -l'altre dia varen clavar una maneta de gols als pobres del Benfica- i acabant en els vols directes de baix cost amb Barcelona.
Porto és, sobretot, la llibreria més maca del món. Es diu Lello&Irmãos i aquesta vegada el diari The Guardian ha encertat de ple en el seu rànquing. Bé, de fet és la tercera llibreria més maca del món, però com que les dues primeres varen néixer com a església i com a teatre, respectivament, doncs hem de considerar aquesta com la primera de les que van néixer destinades a ser una botiga de venda de llibres. Entrar-hi és una experiència única, quasi indescriptible. La seva doble escala és la protagonista, per exemple, de pel·lícules com les de Harry Potter.
No m'estranya, perquè l'autora de l'exitosa saga sobre el nen-adolescent mag va viure a Porto el temps suficient com per ensenyar anglès a la població autòctona i per aconseguir fer el que fa tothom en aquests casos: fer que els portuguesos se la sentin una mica seva. No és debades.
La idea de Harry Potter es va gestar allà igual que l'amor per un periodista portuguès, la filla del matrimoni i el posterior divorci quan la criatura era només un nom. Però és clar, l'avantpassat del més dolent de la saga de llibres de l'escriptora, Lord Voldemort, es diu ni més ni manco que Salazar, com el dictador portuguès, i aquest bon home pretenia que només els mags de sang pura poguessin estudiar a l'escola de màgia de Hogwarts. Segur que la història aquesta de la puresa de sang i dels guardians de les tradicions i de les essències us sonen d'alguna cosa, començant pel feixisme europeu del qual el dictador portuguès n'és l'epígon més durador al llarg del temps.
Sigui com sigui, Porto és també aquesta història de Harry Potter i aquesta meravellosa llibreria i és l'Ana Castro que ens passeja per la ciutat després de sortir de l'edifici de la rectoria. L'Ana és una d'aquestes portugueses afectades de catalonofília gràcies a un programa Erasmus viscut a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, fet que la va congraciar per sempre amb els castellers i amb els calçots. Després passà per Lisboa i ens va descobrir el meravellós restaurant Stop, al Campo de Ourique, prop de la darrera casa on va viure Fernando Pessoa. El pas posterior va ser anar a fer les Amèriques per acabar tornant a Porto. L'Ana ens du fins al Gato Vadio, que és una petita llibreria i bar on es fan emissions de documentals i recitals de poesia i ens ensenya el triangle de l'art més de moda a la capital del Nord. La seva mare inicia la conversa amb un "veritat que Porto és la ciutat més maca del món?". Evidentment s'ha d'assentir per poder continuar la conversa amb pau, encara que és ella mateixa la que riu i diu que tot i que per a ella sí que ho és, estava fent broma. No ho sé, però la ciutat té un aire especial, potser el que van descobrir els anglesos que no saben que Harry Potter és portuguès.
Porto és una ciutat misteriosa, arraconada en un angle del món, entre el riu i l'oceà, que irradia una llum peculiar. Porto té una bellesa callada, que atrau potser justament per això, pel seu encant discret i melangiós. Una vegada hi has estat, anheles el retorn.
ResponEliminaUna abraçada, Tià.